| Lletra | Un so m’arriba penetrant
llençat per home o animal,
m’envolta, amb un somni molt vibrant
aïnades que ressonen a les valls.
Hi ha cops de porta i plors també,
la soledat s’estén arreu.
Agafo fort la mà, la dels costat,
m’ajuda, puja, i em refaig amb tu.
Obro el pit, respiro soc a dins
No tinc por, ja sóc valent
sóc conscient de l’inconscient
l’energia suau sorgeix,
i l’emoció és balbuceig.
Demanen a crits, que al carrer no hi hagi crits
fent uns crits, hi ha massa crits, tot són crits!
Parlarem a crits, uns grans crits,
cridant, quins crits, xisclant crits.
No volem crits. Prou de crits. Vull cridar, crits!!
Cridarem:
Fes el teu crit: Eh!!
Obro el pit, respiro, sóc a dins.
L’aire és fresc com un càntir a l’estiu.
Dolç alè és pluja de perfums,
herbes i vapors, ja sóc al bosc.
Quan s’obren les flors són els meus ull,
cases de rotllanes, salt i mans.
Cobles, músics, notes són amants
festejant la dansa saltarem.
Fem el nostre crit!! |
