| Lletra | Curts:
Brilla el sol davant l’eixida
de la gran casa pairal
i l'esforç ens dóna vida,
fits els ulls en l'ideal.
Un mateix anhel ens guarda
i ens uneix com a germans:
del mati fins a la tarda
som el far dels manresans.
Ens manté el foc i ens empara,
-beneint el veïnat-
la Mare
de Montserrat.
Llargs:
Balconada, lloc d'amor i pau:
torxa clara sota un cel molt blau,
tot allò que és ben gentil li escau.
Té un passeig de plaça a plaça
pels esports i pel descans,
per on van, amb lenta passa,
contant vides, els més grans.
De l’escola, cantarelles
dels infants, ens fan constar
que són ells tendres anelles:
l’avui que enllaça amb demà!
Del balcó sobre la via
la Muntanya es veu estesa:
com un sol, riu al migdia;
maternal, al vespre ens besa.
Dia i nit, els catalans,
Mare, estem en vostres mans.
Som aplec de gent vinguda
de diversos horitzons,
ara, en llar ben avinguda
pel treball i les cançons.
Amb la pau de Santa Clara,
del dolor de molts germans,
solidaris feu-nos, ara
Oh Mare,
dem-nos les mans! |
