| Lletra | Sant Joan Despí!
Una joia en mig la plana,
una flor que, a trenc d'albada,
esbadella a bon matí:
És la terra encisadora
és la plana seductora
del bell Sant Joan Despí.
Més enllà tens la muntanya
i el seu bes et porta l'aigua
tot lliscant pel Llobregat.
La saó que el riu et deixa
créixer fa sembra i pomera
i la verdor del teu camp.
Sol ixent besa ta cara,
ventijol fresc duu la flaire
de la poma i del pi.
La Natura canti al aire
del compàs d'una sardana
al bell Sant Joan Despí.
Filles teves són: Les Planes,
Pla del Vent i Torreblanca,
TV3, els teus tresors.
Un encís són tes pubilles
-cos bonic, cintó i faldilles-,
corprenen a tots els cors.
Cantem a Sant Joan Despí!
Tantost despuntava l'alba,
ton bell somni dolçament desvetllant,
d'ocells un estol cantava
pels arbres saltironant.
Avui ja, d’eixa estructura
minsos records en resten ja.
Fem reviure la Natura
que la Creació més pura
ens donà l'arbre i pardal
Sant Joan Despí,
Sant Joan Despí,
Sant Joan Despí!
Ta Història neix en l’eterna
i suau cançó del temps davallat,
el pi ferm de nostra terra
i en els focs de Sant Joan.
Els cors enalteixi encara (pujar línies)
del foc el resplendor infinit.
Fem reviure nostra plana,
enlairem la terra amada:
Visca Sant Joan Despí! |
