| Lletra | Al cor de l'hivern
floreix l'ametller
fent-nos presentir
l'amorós fruiter
el bell encís de la Primavera.
Del jou hivernal
ell s'ha desillurat
i en llençar-ne ci crit
de la ilibertat
per turons i valls sa flor ès la primera.
SI la carena ès blanca
un bell mantell ès el pla...
Sa bella flor de neu
enjoia la terra.
Ja dels cims, les testes blanques
no ens podran pas glaçar el cor
quan de l'ametller les branques
són plenes de flor.
Arnb ta blancor la terra engalanes
bell ametller, cobrint-la de flors,
la laralà la lara là...
Amb l'esclat de ta blancor
sentim dins del cor la joia
d'un flou despertar
més bell i clar!
Tu ets l'herald, noble ametîler
del bon temps que ja s'atansa
amb flou braó,
triomfador!
Quan esperonats per ta florida,
els arbres tots, sentim fluïr
sentim fluïr,
dintre seu la saba
que els farà
amb més vigor, de nou florir,
de nou florir
fent dels camps, un jardi
de blancor, tralarà, la, la.
Cantarem al teu entorn,
ai compàs de la sardana
un cant de germanor
sedents d'amor.
Que ondejant sota el cel blau,
ets de pau blanca senyera
arbre estimat,
símbol sagrat!
Ondeja sempre en nostra terra
unint els cors amb llaç de germans.
Juntem les mans! |
