| Lletra | Verge del Coll, veniu:
veniu a la sardana.
El meu cor és qui ho diu
el que la veu demana.
Mig aire del serrat
ens val per l’ardidesa.
Del rusc de la ciutat
ens n’ha quedat dolcesa.
Oberta al sol i al vent,
dansaires de l’altura,
veniu, Verge clement,
plena de gràcia, pura.
Amb Vos prendran sentit
els passos i els compassos.
Ens fon amb l’infinit
una buidor de llaços.
El llarg rodó d’amor a Déu
que ens lliga al món per la fugida.
Goig i dolor – temps llarg, temps breu-
ritmen l’entrada i la sortida.
El llaç ardent d’humans valors
a esquena i dreta de la dansa
amb dissonàncies dels perquès
al fons de llum de l’esperança.
El foc de llaços xucladors
dels mons que volten dins i fora
d’aquest valor meravellós
del pensament tan a la vora.
Veniu, Verge del Coll, veniu
Deu-nos les mans a l’hora clara.
La dansa és creu i el Crist reviu
si Vós hi sou, la seva mare. |
