| Lletra | A la costa Llevantina
brolla la font de l’amor;
no hi ha en tota la marina
qui en conegui aigua millor.
Es ben fresca i regalada,
però té un altre virtut:
bé ho sap prou la fadrinada
que de tot arreu hi acut.
Dematí, de matinada,
quan tot just apunta el sol,
bo hi banyant-li els peus l’onada
ja hi refila el rossinyol.
I entre’l cant, l’ona i la flaire
d’espígols i romanís,
apart que es respira l’aire
del somniat Paradís.
Pel mes de maig és la festa,
la de “La font de l’amor”;
quan ja floreix la ginesta;
i la vida és tot dolçor.
El jovent amb alegria
avui li’n fa acatament;
que qui’n beu d’aigua en eix dia
diu que aprop te’l casament. |
