| Lletra | Al Firal a prop del portal
a neixit una fonteta,
sota l’arbre mentider
a l’ombreta sota d’un banc.
Ah! Ah! a prop del portal
Ah! Ah! a sota d’un banc
la pobre gent vella
s’hi reposant
la frescor tindran, la, la, la…
Quan serà l’hermosa primavera
que tots els arbres ramaran
la font, fent la seua alegra cantarella
del rossinyolet farà el cant.
Els ocells voletejant pel fullatge
escoltaran el cant hermós
de l’aigua clara
que en aqueixa matinada,
la font diu borbollejant.
Els joves s’hi passejant,
amoretes contaran
a les ninetes ben modades
que en aquesta passejada
un bell ornament faran.
La lluna puntant damunt del camp
abondadosa i somrient.
Tan clara és la nit del maig,
els joves tots enllaçats,
vénen hi contar floreta,
i un xic de mentideta,
que és neguit d’enamorat.
I quan l’hivern tornarà,
que la font, sola serà,
no ocells, ni flors, ni fulles,
perduda dins la fredura,
la lluna s’hi mirarà |
