| Lletra | Curts:
Ja bufa el Garbí! Allà al lluny del lluny
la primera ratxa dibuixa en el mar
fins ara ben pla, una taca blanca.
El rostre ja sent com passa
brunzent la tèbia alenada,
amb flaire de pi, de fonoll marí
i cants de cigala.
Vinguis de Garbí,
vinguis de Garbí
o de tramuntana,
ho vent eternal
ets l’amo i senyor
de ma terra plana
Llargs:
El sol resplendent, s’emmiralla en l’aigua clara
i posa un serrell d’argent, en el llom de cada onada
Tebi ventet de Garbí, que arbores el pit,
cants de sirena, portant-me en passar;
en tes ales dus captiu, l’encanteri dolç de l’Empordà.
Tot escumejant: les blanques onades fan sardana
per cobla el Garbí, i per plaça immensa el golf suau.
El gavià en el cel, es gronxa mandrós
suspès en l’aire, i entre el cel i mar
es gronxa també la vela blanca.
Bufa, ventet de Garbí,
que escampes arreu de nostra costa
l’himne triomfant
que com un orgue gegant
entonen a cor mar i rocam
El sol ja es pon, manca el Garbí;
l’onada manaria,
en el sorral se’n va a dormir.
Adéu Garbí. |
