| Lletra | Al cim de Montserrat
hi brilla fulgent un bell estel,
es la dolça Moreneta,
Reina de terra i cel.
Mai obliden a sa Reina,
els catalans d’Aragó,
sempre la tenen dins del cor
amb santa devoció.
Bella com l’aurora d’or vestida,
pura com la llum de lluna clara,
Vos sou de nostre cor,
Verge Maria, nostra vida
de cada dia,
i l’esperança
de la eterna benaurança.
Som nosaltres fills autèntics
del reialme català,
som d’aquelles terres,
que mai podrem oblidar.
Recordem els penyals
gegants altius i sempre vigilants,
mentre la gaia i formosa natura
ofereix floretes boscanes
a sa Reina bruna
i el rossinyol refila
bella i dolça cançó.
En braços de nostra bona mare
besàrem de nins, vostra santa ma;
després de casats tornàrem
oferint-vos nostre fill nat.
Ebre, pare de pobles grans i nobles
abans d’arribar triomfant a la mar,
beseu els murs del Sant Temple del Pilar,
i siau missatger de l’amor dels catalans,
que tenen aquí son pa i sa llar. |
