| Lletra | Té redòs la Tramuntana
sota el Pirineu altívol;
xiula sempre esbojarrada
malmetent a l’arbre ombrívol.
Els saüquers tots es colltorcen
remou als pins i als avets;
les flors ja flaire no porten
i belen els cabridets.
Arribada ja a la plana
torna altre volta a xiular
i se’n va a ballar sardana
que ha après a l’Empordà.
Per combatre sa malesa
s’ha format amb gentilesa
una anella amb el seu nom;
són jovent que amb aire es mouen
peus que puntejant desclouen
el ball més pur del món.
Es sempre jorn festiu
quan es balla una sardana
es sempre jorn festiu
i en la terra tot somriu.
I amb veu de càntic clar
sentirem a tothom cantar,
la Tramuntana, es la colla galana
que amb més anhel sap saltar i puntejar.
Tramuntana, Tramuntana,
d’aire suau i encisador
que espargeixes la sardana
ritme bell, de germanor.
Amb anelles ben germanes
puntegem, amb bon delit
que els salts sian gran onades
enlairant-se a l’infinit. |
