| Lletra | Un gall li ha robat el cor
i la gallina està trista…
lo que arriba a fer l’amor
és una cosa mai vista.
Oh mon gall d’airós posat
i de cresta de coral
el meu cor enamorat
està desolat
i em fa mal, i em fa mal.
No s’ha fet per tu el meu aire
que sóc rei del galliner…
No em donguis aquest desaire
oh gall meu que em moriré.
Nit i dia ets ma tortura
ets ma pena i m’amargura…
Ai, no ho diguis a ningú
jo no penso sinó en tu.
Fins el blat que menjo em cansa
per que visc sense esperança…
prou me queixo i ningú em sent…
quina pena…, quin torment…
Quan l’amor s’escau
i el cor n’és esclau
ni a les bèsties deixa en pau.
Estimar es sofrir
estimar es morir
però es morir sota el cel blau.
Gall orgullós
que em fas anar enrenou
més si ets hermós
d’això no n’hi ha pas prou.
Has de pensar,
i no alcis tant el front,
que es estimar
la joia d’aquest món.
Quan jo canto per la posta
ta majestat s’acosta…
Oh que es trist això per mi…!
jo em vull morir…
treu-me d’aquí
jo em vull morir…!
Quan l’amor s’escau
i el cor n’és esclau
ni a les bèsties deixa en pau.
Estimar es sofrir…
estimar es morir…
però es morir sota el cel blau |
