| Lletra | Quan tu em mires
i sospires,
sento que abrusa mon cor
l'amor.
Hi ha en els teus ulls claror d'estelada,
i quan son flam, enamorada,
tu fites en mi
la joia em fa extremir.
En veure que esclata,
al roser la gemmada poncella,
tu m'ofrenes, grata,
aun poncell
més bell
que aquell:
un dolç petó
de passió
Jo sóc teu, oh donzella, gentil camperola,
que ta boqueta vermella captiu m'ha fet.
Ella és l'esclat on potent reviscola
la joventut: el més alt benifet.
Acostem nostres llavis, nina volguda;
fes-me un petó, que sigui dolç i apretat.
Nostres besos són esclats de jovenesa.
Som promesos i tenim la llàntia encesa.
D'alegria
nit i dia
i al cor
l'amor! |
