| Lletra | Hi ha una fadrina d’ulls de cel
que es diu Pepeta
és la pubilla de cal Tit
de Vila-estreta.
Te divuit anys i es d’en Genís
l’enamorada;
quan ella la treu a puntejar
tota s’hi agrada.
Es molt bona sardanista,
ella a ell n’hi va ensenyar,
i en sa tant que fins quan balla
tots els músics fa badar.
Ah!
solen exclamar.
Ah!
mira la Pepeta
que bé que ho fa!
Per saltar i per ballar
no n’hi ha cap més com ella.
Per saltar i per ballar
no n’hi ha cap ni a l’Empordà.
S’omple la plaça de gent
quan ballen ells la sardana,
i el músic del flabiol
toca de molt mala gana.
Ell volia la Pepeta
diu que l’estimava tant
i ara els hi ha d’anar al darrera
amb el flabiol sonant.
Pobre Joan!
Tant es que soni, com no
que és pel Genís la Pepeta
la filla gran de cal Tit
del poble de Vila-estreta.
Per saltar i per ballar
no n’hi ha cap més com ella.
Per saltar i per ballar
no n’hi ha cap ni a l’Empordà. |
