| Lletra | De ma pàtria ben aimada
jo en conec un bell racó:
Empordà, plana encisada
qui et coneix t’ha d’estimar,
n’ets bressol de la sardana
de la terra catalana ferm bastió.
De ta dansa sobirana
a la pàtria has fet llegat:
germanor feta rotllana
símbol bell de llibertat;
per això Catalunya canta
recordant aquest passat.
Salut, salut noble Empordà,
cel ventejat, terra neta,
així el poeta un jorn lloà
les excelencies d’eixa terra;
que el mite es troni realitat
d’aquell pastor i una sirena
units tots per un sol anhel
del Pirineu fins al riu Ebre.
Empordà, terra galana
nina mimada del clos pairal,
del Canigó fins la mar blava
un cant de tenora ressona en l’espai:
Una gran plaça sembla aquesta plana
tota voltada de turons gegants
que per ballar una gentil sardana
van allargar-se com amics les mans. |
