| Lletra | Dels arbres cauen les fulles
alfombrant el paviment,
mostrant ses seques despulles
que ja ve l’hivern corrent.
Baixa la temperatura,
marcint fruits, herbes i flors,
omplint de dol i tristura
dels pobres vellets els cors.
Dels arbres la calavera
no causa al jovent esglai,
per ell sempre es primavera
i els troncs no es corgelen mai.
Mentre l’avi a batzegades
dormiteja prop del foc,
a la plaça fa ballades
l’alegre jovent del lloc.
I voltegen les parelles
del flabiol al refilar,
honrats ells i pures elles
sardanegen sens parar.
Braus fadrins, belles fadrines,
el bon temps aprofiteu,
que no hi ha flors sense espines
ni hivernada sense neu. |
