| Lletra | Joan petit, a vora teu mirant-te
hi tens aquells que es van mirar primer.
Balla que balla que la mare cantava:
balla que balla, que balles molt bé.
Ara ets joguina que comença a viure,
i els que et festegen miren quan faràs
aquells regals que són el teu somriure
i la paraula nova que diràs.
I tens un món de roses i poetes
un món tot teu, que sols hi ha la llei
de mil moixaines i de ball manetes
que es fan per tu, per tu que n’ets el rei.
Després vindrà l’estudi, amic nou-nat,
que els all-manetes ja seran enllà.
A l’escola pentinat i enclenxinat
i el pare que t’hi porta de la mà.
Estrenyent-la fort la mà que ja tenim en part.
Que com a n’ell podem sentir contents
molts cents “bon dia”” a Joan Cuixart.
I anant pel món, si el teu voltar t’hi obliga,
potser per treure el títol de doctor,
recorda be el carrer de la Garriga,
la plaça Nova i el carrer Major,
i el campanar, que destapat s’egalla,
i els vents que ens manen amb bufar masell,
i aquests carrers que volten la Muralla,
i aquest rodal que es diu Palafrugell. |
