| Lletra | Curts 1:
De la vila de Breda
en tinc enyor
dins la seva surera
trobí l’amor.
Canteu, canteu, fadrines
els alegres cants d’anar a la font.
Les vostres veus divines
són el més bonic del món!
Canteu, canteu, fadrines
canteu, cançons!
Curts 2:
L’ermita de Santa Anna
trineig d’ocells
Montsoliu, remor blana
d’un quiet castell.
Segui, segui, cantades
és tot Breda una cançó i un cant.
A cor de veus alades
ventijols i aigües saltant.
Canteu, canteu, fadrines
canteu, cançons!
Llargs 1 i 2:
Canta la font nova amb suau encís,
ella fa tornar el temps breu,
ella fa sentir el cor feliç
i ella n’és un record teu.
Jo, Maria Assumpta, poc oblidaré
el teu bes fet amb desmai
amb temors de ser el bes primer
no donat encara mai.
Ara no sento cantades,
ni l’oreig de l’alzinar;
nostres vides separades
unes flors són d’enyorança
Ai, Assumpta, quina pena
ser de tu tan separat,
sempre tinc el cor a Breda
mai de tu jo m’he oblidat.
Espera, doncs … jo tornaré!
Jo, Maria Assumpta, poc oblidaré
el teu bes fet amb desmai
amb temors de ser el bes primer
no donat encara mai.
No donat encara mai.
Nota: Del llibre: Coneguem Breda a traves de la Sardana: Aquesta sardana
es composà amb el nom de: La Font Trobada, amb lletra del mateix Salvador
Codina, per a tres veus d’homes sols, més tard l’instrumentà per a Cobla amb el nom: Jo tornaré, i hi posà una altra lletra en F. Pineda i Verdaguer. |
