| Lletra | Com si fos un xic eterna
perquè lluu de fa molts anys
brilla encara La Llanterna
amb l’empenta dels nous tanys.
A cavall de la centúria
també avui i com abans
tot sorgint del cor de Súria
volarà l’alè dels cants.
La joventut, amb força i amb tendresa
va fer del món obscur un ideal:
progrés, virtut, amor, la terra estesa
glatia al fons de cada pit lleial.
Uns bons amics van començar el viatge
i sempre més han vist ben clar el camí:
només cal dur cançons per equipatge
i un aire fresc i pur cada matí.
Hi ha un xic d’enyor al moll de tonada,
algun record que el temps s’ha mig endut,
i un gran batec de joia adelerada
per allò que encara no hem viscut.
Així les veus amb goig s’omplen de vida,
l’home és més ell i es centra sobre el temps
i tot reneix pel ritme sense brida
d’aquell moment, balança entre els extrems. |