| Lletra | Companys, l’anella rodona
i el cos com un arc tensat;
que mostri l’home i la dona
l’esguard ben asserenat.
Que la sardana comença
i el seu punteig
fa més digne el festeig
i ens pot fer triomfar
quan en renyit torneig
la sardana ens enllaci la ma.
Si en bona hora
se’ns mostra encisadora,
tots heu vist com sempre ha estat
ben serena i tranquil·la
la ciutat,
poble o vila
on la cobla hi refila.
Volem els límits engrandir
on ni foc ni sang marquin cap frontera;
no es sentirà forastera
i ha de florir
la sardana
ballada tal com cal,
tota ànima mortal
avui ja la demana.
Sens recança
li esporgarem el mal
i així serà la dansa
triomfal.
I sempre gaudirem
de fama i de bon nom,
si treballem
perquè es formi tothom
petits i grans
entrant a les anelles
sense pes a les parpelles
i més humans.
Si la dansa ens depura i ens emmotlla
i tot treball feixuc se’ns torna lleu
formant part d’una colla
com la Lliris de neu. |
