| Lletra | Salta l’onada, brinca el dofí
prop de la terra que el cor enyora
tothora oberta com un camí,
tímida i dolça i acollidora
com una noia, quan s’enamora
ma terra plana, és així.
Entre els turons suau s’esmuny,
l’horitzó al lluny….
Canta l’alosa, voleia el tord,
i el pardal fura la sembradura,
per tu llangueix i bat el meu cor,
oh terra plana, del meu amor.
Demà, vull retornar,
cap a tu cercant,
un tros perdut
de joventut.
Plana del Llobregat
ara que estic sol
sigues consol
pel cor cansat.
Montjuïc, Castelldefels,
Sant Ramon i Collserola
Cornellà, l’Hospitalet,
i Bellvitge sempre sola
dins la terra sou mon cel
i us sóc fidel.
El meu món és aquí
on jo sóc nat
i on s’ha forjat
el meu destí |
