| Lletra | Goig de Mataró,
gran població
néta dels ibers i romans
dintre la Marca Laietana.
Des del cim del Turó
d’en Nofre Arnau, bell mirador,
tanta bellesa ens fa els ulls grans
i l’esperit hi pren ufana!
Oh, gentil Mataró!
Bonica en mig de mil,
pubilla encisadora
tan dolça i tan humil
que el cor ens enamora!
I, així qui et ve admirar,
no en sap marxar, ni et pot deixar…
Que, en tu, hi troba un tresor d’amor!…
Ets jardí
on cada flor es perleja
tant per la rosada
com pel serení
Ets jardí
que embadaleix fins perdre l’esma,
doncs, ets del Maresme
el joiell més fi!
Glòria d’un pla, fecund com pocs n’hi ha!
Poble del seny i esforç treballador
que és de la Indústria campió
que estima el mar i sap pescar,
que, quan se’n va a la feixa,
ben pagès, veu néixer
els jorns de fred més viu
o aguanta els sols roents d’estiu!
Poble de seny i esforç treballador!
T’ofrena amor segur,
Natura enamorada de tu!
Activa Mataró
alegre i enfeinada,
que, en mig de ren i aixada,
dels telers saps l’oració!
I a l’hora de plegar
et fan més riallers
la Rambla i la Riera
on Amor sol passejar!
Ciutat amb cor de llar,
que balles la sardana
a la plaça Santa Anna
el diumenge assolellat!
Exulta, Mataró
clavell mediterrani,
que esclates espontani
ple de sol i de saó!
T’admiro
i t’estimo
Ciutat de Mataró!
Bella Ciutat de Mataró! |
