| Lletra | Companys, ja s’albira lo bo de la Colla!
Correm! ja se sent refilar la tenora!
Visca, que la Cobla de Bages ja entona!
Som-hi que el jovent amb fal·lera ja dansa.
Ella, la Mercè, bo i cofoia s’atansa
obrint ja ses mans a l’ample rodona.
No hi ha cap altre donzella
que puntegi amb tant d’anhel,
son ritme meravella
sa gràcia a tothom corprèn.
Cobren els seus passos aire musical
dansa amb l’austera elegància d’una religió.
Tradueix en sa mirada
el crit de la tenora
i trista sospira
quan la cobla plora.
El que sent per la sardana
no ho sabria definir,
sent sa música manyaga
com un goig que fa sofrir.
Reflexada sa bella ànima
en sa cara de setí
acudeix a aplecs i a festes
de simpatia lluint.
La Mercè del Timbaler,
bella flors de nostra dansa,
rialla jove n’és al cor,
llum als ulls, que mai vos cansa.
Mans de dona en primavera
la sardana ens han guarnit.
La Mercè, balla que balla
els ulls fits en l’infinit! |
