| Lletra | Ripoll, vesteix-te avui de festa
i aixeca enlaire un banderó!
Tots junts enfront d’aquesta gesta
posem al llavi una cançó!
Ripoll, desvetlla’t ben xalesta,
de les campanes als repics;
vesteix-te més que mai de festa
i lluu com mai els teus bonics.
Enflora bé el vas funerari
de comtes, bisbes i d’abats.
Escampa el goig del mil·lenari
d’aquesta carreus sants i sagrats.
Ací, després de sagnant punya,
es desvetllava l’abeller,
i un jorn naixia Catalunya,
al bes del Ter i del Freser.
Ací, rompudes simitarres
dels vells escuts sobre camp d’or
florien fort les quatre barres
dels quatre dolls de sang del cor.
Exulta, doncs, Santa Maria,
i tu, Sant Pere, amb Sant Eudald.
El sol que fa mil anys naixia,
que no l’apagui un temporal!
Tothom encara no s’estima
no hem conquerit la llibertat,
el dret de l’home arreu s’esbrina
però el deure resta soterrat.
Si tots volem un poble noble
fem de tots una voluntat,
complim de ple el que ens pertoca
i els drets així ens haurem guanyat.
Cultura gran i de gran talla
dintre Ripoll es va formar,
un monestir prega i treballa
missatge clar hi hem de trobar.
Mil anys després sentim encara
que el nostre esperit té un bell anhel,
i treballem, és nostra arrel. |
