| Lletra | La terra on hem nascut
que va sorgir del mar,
que la servitud
d’hora es va espolsar,
resta encadenada.
Fou forjada
per llegenda i mite antic
que no han pogut
estalviar-li cap fatic.
Envejada
pels germans i pels veïns
sempre han volgut
limitar-li els confins.
Ciutats
i el gran estol
de les seves viles
i els seus poblets jolius,
també
tenen per bressol
l’aigua del seu mar
i el llit dels seus rius.
Terra de nobles i herois
pels seus poetes cantats.
Rius que enjoieu els prats
i la devesa gemats
i ombrius
d’arbres i d’herbei que creix
entremig d’aquests rius.
Poblacions
per dos rius vetllades,
per torres i castells
i per cims altius,
si és que el guardeu
sereu ben guardades
i entre dos rius viureu
entre els éssers vius.
I tots, bons fills
de la terra mare,
podrem fruir als hiverns
i gaudir dels estius,
si aconseguim
que ben neta i clara
sigui per sempre
l’aigua dels nostres rius. |
