| Lletra | Cau pluja menuda,
pluja d’hivern,
a planta perduda
vaig sol i vern
sentint enyorances
de cel brillent,
de cobles i dances
i traüt de gent.
Torna aviat, dolça primavera,
torna aviat, ho bell istiu!
I torna, tu, galant forastera,
que tens la gràcia del tamariu!
Tu ja seràs molt més feta,
ja tindràs el rostre més formós.
T’esperaré, com cada festa,
i ballarem... ballarem tots dos.
No sé què tens que tant m’enamora,
no sé que tens que no viuré
fins quant et tregui de balladora
bo i jo fent de capdancer.
No gosaré mirar-te pas gaire,
tant em tens de tu agradat,
i amb els dits et duré enlaire
tot satisfet, fent-te costat.
La meva amor, flor jovençana,
és del meu cor, primer florir;
t’oferiré, a cada sardana
el què, de millor hi hagi em mi!
Ai l’amor, ple d’enyorances!
Ai l’amor, l’amor, l’amor!
Torna, torna, primavera!
Torna, torna, ho vells istiu!
Torna, torna, forastera
que vora teu, tot canta i riu!
Ai l’amor, ple d’esperances!
Ai l’amor, l’amor, l’amor! |
