| Lletra |
Curts:
Nang... Nang...
Ai quin repiqueig més viu
s'emporta el vent quan l'alba s'il•lumina.
La campana, que somriu,
em ve pregonant el jorn festiu...
Pagesetes i fadrins,
-caputxa blanca, airosa barretina-
van fressant tot el camí
de molsa fresca i de romaní....
L’alegria bat el cor i
el llavi galant frisa d'amor...
Tot és bell, tot es gai
tot és dolç, és encís
Sublim, excels!
Esplai,
festeig, somrís...
Ai, bona festa, em fas feliç!
Llargs:
Dolça pageseta
de cintura estreta
com el més fi gerricó,
dansant, dansant,
jo et cantaré una cançó:
Celebrant tan bona festa,
la dansa, em fa adalit
d'afany i de conquesta
de la teva figurina,
dels camps i dels sembrats regina...
Tu duus tot l'encanteri,
gentil, joiós, eteri,
trenant la nostra dansa
que ens fa sentir forts i més grans
i orgull dels catalans.
que l'anem dansant, donant-nos les mans...
Pageseta ai! amb dolç delit...
Rostre immaculat, verger florit!
Tu ets qui em fa gosar l'aplec galant
clamant d'amor amb veu vibrant...
Pageseta humil, flor de virtut,
gerricó de mel, de joventut,
Ai! quin dolç anhel hem fas sentir,
quan veig somrient ton rostre fi
tan dolç per mi!
Lletra: Ramon Ribera i Llobet
Ha arribat la bona festa, i en nosaltres tot reviu, perquè l'anima xalesta
enamorada,
canta i riu.
Canta el jove a l'estimada
i ella escolta a l'estimat,
Bona festa desitjada
per l'amor més abrandat.
A on ets, dona abscondida,
que no et retroba el teu galant
Vine, amor. Vine, amor
aprop dels ulls i el cor
i sentiràs avui el cant
més triomfant!
Tu seràs la dona
que regnaràs sempre,
com una rosa gentil
del mes d'abril
enyorat.
Tu seràs l'humil viola
que dorm a dins del bosc
en somnis.
Tu seràs l'ocella gràcil
que fila les cançons més belles.
Oh dona sensitiva
nascuda en bell paratge,
lluint les millors gales
d'un món ple d'encant esplendent.
Amor, cantem!
Al nostre neguit donem-li esplai
i arborem el cor a cada instant;
vull que vegis que no oblido mai,
en cap moment, el teu encant.
A l'apropet meu seràs feliç
sentint bategar l'esclat del cor;
vull que vegis que del meu encís
seguidament reneix l'amor.
Editat en el Carnet del Sardanista
N.465 (Any X - 1 de Setembre de 1954)
Una altra lletra
Anem tots a la muntanya
per passar una bona festa;
l’alegria tot ho banya,
n’és ja el matí tot rialler.
Si la cobla no té espera,
com en podrà tenir el nostre cor?
de delit ja es desespera,
per dansar a prop de l’amor.
Anem tots a la muntanya,
que la sardana comença.
Anem ja, sota dels pins
que els ocellets comencen a refilar.
Dalt de la muntanya
vine, pubilleta,
que a prop del cel trobarem
que el nostre amor,
serà més gran i més fort.
La tenora ja refila,
talment un ocellet alegre,
la cançó pel cel s’enfila,
deixant a cada cor l’espera.
Si vens, donzelleta aimada,
cap a dalt de la muntanya,
veuràs que ets tan estimada,
com ja no n’ha estat ningú.
I sentirem un goig…
Canten els ocells
saltironant,
tot el seu amor
amb un bell cant,
entre la verdor
on hi ha llur niu
que el goig somriu,
el cant millor.
I pel gran espai,
se’n van els cants,
tots els ocellets
se’n van volant,
dins el nostre cor
hi van deixant,
l’enyor d’aquella festa gran!
Festa d’amor.
Lletra: Lluís Garriga
(nova versió)
Nang... nang...
Les campanes van tocant
bon punt l'albada desclou la parpella
per la glòria d'aquell Sant
que el poble venera amb festa gran...
Els fidels s'han deixondit
i alegrament se'n van a la capella
on Jesús, Déu infinit,
vol fer-se esclau d'Amor a cada pit.
Barretina i caputxí
omplenen de gràcia el dematí...
L'aire és fi, és suau...
L'horitzó es torna blau...
L'ocell surt del seu niu
content, festiu...
Matí de festa, gosa i riu!
La cobla refila
dintre de la vila
mentre tothom va dansant...
La plaça gran
s'omple de joia triomfant.
El compàs de la sardana,
ben gentilment vibrant,
tot l'aire engalana
reeixint la meravella
dels dançadors forjant l'anella.
La vila sent puixança
amb l'aire de la dansa,
l'infant s'hi extasia,
el vell tremolós, se n'hi va
sentint-se català
i amb rostre radiant dóna, franc, la mà...
Ai festa tan gentil, festa pairal,
feta d'esperit i d'ideal!
Tu ets qui ens fas gosar honestament
plena de goig, magnificent!...
Jorn de benestar, festa major
pròdiga d'esplais fets il•lusió!
Omples tots els cors d'un dolç anhel
fitant els esguards al blau del cel
on neix l'estel... |
