| Lletra | Sense por dels trons i els llamps
doncs l’aigua arreu durà fertilitat
quan sigui ja pels bons
la terra d’heretatge.
Florit el prat,
gemats els camps,
verd el paisatge
i tindran els vius al bosc
el seu millor habitatge.
I els uns als altres
ben fidels faran costat,
quan sigui ja pels bons
la terra d’heretatge.
Florit el prat,
gemats els camps,
verd el paisatge
Oh, quin goig més gran
poder escoltar tots els bells cants
del món, quan els humans
amb pau i amor tots hi viuran.
Mai no n’hi hauran
amb prou destresa ni ciència, ni do
ni artistes
grans com per descriure l’esclat i el color
de flors d’aroma i formes mai vistes.
No desmereixen les flors senzilles
com els blauets i les jonquilles,
tot lluirà de tanta formosor
que es colgaran dins la negror
les coses tristes.
I un treball acurat
i fet de grat
amb joia ha de donar-nos
fruit saborós i esponerós.
Que sigui el mal passat
sempre oblidat
i puguem estimar-nos
sense repòs
amb tot l’amor
desclòs el cor.
I, així, sense trigar arribarà el dia
que el món serà tot un formós jardí
on tant podrà olorar-s’hi el gessamí
com s’hi veurà florir la satalia. |
