| Lletra | Curts:
Lleugera com una daina,
amb un aire un xic distret
abillada amb coloraines
va la Monyos pels carrers.
Rumbeja més que una dama,
flors i agulles i un ventall,
s’empolaina bé la cara
i es contempla pels miralls.
Llargs:
Passeja pel Paral·lel,
per la Rambla amunt i avall,
es creu senyora d’un regne
rodejada de vassalls.
Feliç és, pobreta Monyos,
potser més que no era abans;
porta al cap llaces i pintes
que embabaien els infants.
Es la Monyos! Es la Monyos!
diuen els barcelonins;
si pidola, balla i canta
pensa en grans i bells destins
de sang blava i bergantins.
Es la Monyos! Es la Monyos!
i tothom li guaita el cap;
uns la miren i altres riuen
i pertot li van fent pas,
amb el cor bo i trasbalsa!
Feliç és, pobreta Monyos,
potser més que no era abans;
porta al cap llacets i pintes
que embabaien els infants.
Avui la Monyons, minyons
és un record del passat! |
