| Lletra | Que sigui avui tota campana al vol llençada,
i tots puguin fer pregó arreu d’aquest bon ensopec:
Terrassa, vella Egara, engalanada
lluirà per celebrar el seu aplec.
I aquí al Vallès caldrà
que a tots ens provi
la dansa i tothom s’hi trobi
com en ple Empordà:
Que encís
vegi la gent
on fou torrent
aquí a Vallparadís.
Hi ha fonts i arbreda on bat el sol
i d’aus un bon estol;
S’hi aixeca el que era cenobi i castell
i al fons tres temples com tres joies
d’art visigòtic bell.
Vinguin a ballar les sardanes
nois i noies;
que els vells i el jovent
facin més i més rotllanes
que aquest dels paratges del vol
sigui el més adient.
Tindrem més bell esplai
que en temps de l’antigor
com no el tindrem mai
cap noble ni senyor
quan prop la fortalesa,
llest el seu ormeig,
de força i de destresa
feien un torneig;
Perquè en un temps de pau
serà el que més s’escau
ballar la més galana
Sardana.
I puntejant plegats,
si alhora refermem
antigues amistats,
de noves en farem.
No hi ha altre ball que doni
vida i més salut
ni dansa que promogui
més la joventut.
Si aquí Natura i Art
Terrassa ha conjurat,
veureu de joia plens
que aquests poble creix
i digne el presideix
el cim de Sant Llorenç. |
