| Lletra | Plena d'enyorança
repeteix sens tardança,
ai, son cantar.
No ploris nineta no,
que ja vindrà promte lo teu aimador.
Canta a son bé la nineta,
ai! Canta son bé.
Ai! Moltes llagrimetes
llancen sos ulls
los seus llavis tristetes, meloses
cançonetes que el vent recull.
Pregunta amb ses cantates als aucellets,
a les fonts platejades
i a les grosses mainades de cabridets.
És l'amor una joguina
plena de ramets de flors,
tot són somni d'alegria
amb castells de tots colors.
Qui no enyora l'infantesa,
qui d'amor lo foc no sent,
tot és goig, tot és dolcesa,
tot plaer, ditxa i content. |
