| Lletra | A la terra catalana
no hi ha com el Moianès:
amb un camp florit
i un paisatge ardit
que, fa temps, era pagès.
Però avui la pagesia
ja coneix el senyoriu;
avui sap cantar,
avui sap dansar…
Avui posa flors al niu.
Enamorat, el moianès
mira amb orgull aquesta terra
i es sent esclau de l’horitzó,
de l’horitzó i del seu racó.
Mira enllà la joia verda
que guarneix Castellterçol
i aquell prat gemat
on resta amagat
un rierol.
Va a La Tosca entre pinedes
tot fent puntes al coixí,
i es queda parat,
com bocabadat,
de l’encís que té el camí.
I cap al nord
és com un port
del Pla dels Pins
verda pineda
i, més avall,
oh immensa vall!
hi veig Moià i el campanar.
I mira enllà, oh dolça enamorada:
mira la pau que regna a aquesta vall…
Viurem aquí, muller estimada,
tindrem aquí la nostra estada….
I el món serà millor.
Millor quan xiscli l’oreneta
i el cant de l’ocellada
s’hi escolti amb dolçor…
I vers Montví, passant per la collada,
arribarem a vora de l’Estany,
on hi farem camí
per venerar allí
aquella Verge i aquell claustre medieval.
Li pregarem que ens doni benaurances,
que ens doni pau i en doni fe i virtut,
Volem un viure clar,
que no el plorem demà
i el Moianès serà
font de vida i salut.
I a la fi anirem, trescant per la muntanya,
a cercar el cel al cim del Puig-Rodó.
Veurem d’allí tota la plana,
veurem la terra catalana;
els cingles del Montseny
i, al lluny, la serra pirinenca
I amb l’ànima extasiada,
direm amb amor:
Visca el bon Déu que ens dóna aquesta terra!
Visca l’espai, de cara a un cel obert!
Aquí ho veiem ben clar -,
aquí ens volem quedar
perquè ens sentim enamorats i el cor despert!
Hi aixecarem la casa clara i blanca!
L’arbre fruiter plantem d’amor encès
perquè el vegi tothom!
Que el nostre amor té un nom:
perquè aquest nom serà
sempre el del Moianès. |
