| Lletra | Sento el meu plor
dintre de l’ànima
per tu, amor,
que fores per mi
m’afany, ma guia i mort
que il·luminava el meu camí.
Tan trist record
perdura en mi.
Tes llavis blancs
un bes demanaven
amb veu que ja
no puc sentir,
mes ai! quan al trobar
els teus llavis freds
jo m’estremí
en aquell bes
tu vas morir.
No puc plorar
no tinc ja més llàgrimes,
són tantes les plorades
que ,més no en tinc ja.
No puc plorar
tant quan jo ho voldria
per mi és una agonia
que el cor em fa marcir,
que és trista la meva pena,
que és gran el meu sofrir,
n’és jurament d’ofrena,
com tu, jo vull morir.
Per tu amor
ma dolça estimada
amb tu jo dic fins ara
adéu cor meu. |
