| Lletra | Dansem units de mans
alegrament com germans
i reviurem aquells dies
que encara mai no hem oblidat
corulls tots ells de melangies
i de records estimats.
El cor que es mou en nostre pit
ens fa sentir aquest gran neguit
de venerar Catalunya
que és la terra més xamosa del món
i al voler-ho expressar amb un crit
neix un sanglot i el crit al llavi es fon.
Ai! rialleres donzelles tot amor,
Ai! sardanistes fervents galants fornits,
fem una enorme rotllana tots
amb alegria i amb l’esguard fit
en l’infinit.
Car la tenora ens diu
amb dolça veu cristal·lina
que encara avui somriu
aquella llar divina
que fou per tots un temple d’il·lusió:
La nostra Agrupació.
Si alcem els ulls veurem una claror que creix,
del firmament davallen vint-i-cinc estels,
anunciant que la nostra entitat compleix
vint-i-cinc anys de lluites i d’anhels
amb goig excels.
La sardana que és dansa i és amor
i ens uneix amb un fort lligam de mans,
és el cant de la terra
i és la veu dels catalans.
Repuntegem dansaires molt alegrament
i amb gran orgull, ardits, direm amb emoció:
Vint-i-cinc anys d’argent…
coronen ja la nostra Agrupació. |
