| Lletra | Terrassa, amb cor despert
honrarà
el fet que l’A.S.E.R.T.
es fundà.
Vint-i-cinc anys
fa que tots teixien
i et guarnien
el bressol,
perquè el goig
no es tornés dol,
neguit,
ni planys.
I, amb flama encesa al roig
que per tots brilli el sol
per mai més mostrar-nos
cap cor afligit.
Que no ens tornem messells
pels temps vells,
ni ningú enyori
velles frisances
ni cap tèrbol desig;
que oint lloances
l’Amor regni al mig.
I, ens prendrem tots les mans
i, amb cors purs com d’infants
amb claredat veurem
que, units com a germans
amb danses i bells cants
és el goig més suprem.
No ens trobarem estranys
gaudint a cor complert
si molts cents d’anys
compleix l’A.S.E.R.T.
Que amb l’alenada
d’un nou renéixer
s’estremeixi el rocam.
Remor d’onada
s’apropa en créixer
victoriós el clam. |
