| Lletra | Boniques, rialles,
enjogassades, van
fent bracet, totes elles
cap a plaça van.
Llur cos prim i lleuger,
son somriure escaient
i uns ulls plens d’alegria
busquen els jovincels
per puntejar airosament,
amb dolç mirar
i braç valent.
I en dansar ho fan totes cofoies,
donant-nos les mans,
donant-nos les mans.
Noies Martinenques, ninetes gentils
puntegeu airoses amb bonic estil.
Tu, que ets escut i ensenya
de la nostra agrupació
és per tu que jo canto
aquesta cançó.
Escolta, bonica
el cant d’aquest tenor
que tot enlairant-se
vol arribar-te al cor.
Què fa que ell et digui
això que jo et se dir,
que per mi et demani
que m’estimis a mi.
Ballem eixa sardana
donant-nos tots les mans,
que és la dansa estimada
d’una terra de germans.
Tot dansant, doncs noies Martinenques,
eixamplem el llaç de germanor,
que tothom càpiga en l’ample anella
fent-ne el més fort ideal del nostre cor. |
