| Lletra | Sense que ens en cansem mai,
us parlarem
de les nenes més formoses
que en tot Barcelona hi ha,
les més bones i amoroses
com enlloc no en trobaran.
Son airoses, rialleres,
plenes de goig, de seny i d’amor,
ballen sardanes arreu que en facin
i quan estimen és de tot cor.
Si després del que hom ha dit
trobeu que encara no n’hi ha prou
us direm que aquestes nines són
les del Poble Nou!
Per crear ma llar
cercava un cor que com el meu sentís desig
d’estimar de veres
i passar la vida feliç.
Vaig cercar-la com ja es pot suposar
entre el jardí de les gentils Poblenovines;
la més bella de les flors vaig escollir,
la flaire suau de son amor em va oferir.
Un bell jorn ballant la nostra dansa
m’embaladí lo dolç del seu mirar,
quan va marxar vaig sentir una enyorança
que no em fugí fins tornar-hi a ballar.
I comprenguí
que sempre més seria esclau constant del teu amor,
puix que el donar-nos junts les mans glatia encès el cor.
Jo jamai no oblidaré,
tu no oblidis que ets ma aimada;
i junt amb tu
viuré feliç, puix ets tal com jo havia desitjat
que havia d’ésser la que a mi em portés la felicitat,
catalana de tot cor, sardanista
i filla del Poble Nou! |
