| Lletra | La sardana nostra bella dansa,
la sardana tots l’hem de ballar,
la sardana, com nostra senyera,
la sardana, tots l’hem d’estimar,
Barcelona, Lleida i Tarragona,
amb Girona i tot l’Empordà.
la, la, la, la, la, la, la, la, la, oidà, oidà.
La sardana que n’és de bonica,
la sardana a tots ens fa vibrar
la sardana és molt alegroia,
la sardana a tots ens fa saltar.
Barcelona, Lleida i Tarragona,
amb Girona i tot l’Empordà.
la, la, la, la, la, la, la, la, la, oidà, oidà.
Als vilatans jo saludo
molt content i ben ufà,
al compàs de la sardana
que és orgull del poble català.
La sardana nostra dansa,
n’és la dansa de l’amor,
n’és la dansa catalana,
que enalteix el nostre cor.
Puntegem-la amb alegria,
escoltem-la amb devoció,
que sa música divina
n’és nèctar delectós,
que n’és música divina,
que ens emplena d’il·lusió.
Cantem contents, cantem contents nostra sardana,
cantem contents, cantem-la tots amb gran amor,
pels catalans, n’és cant de joia,
que surt dins de nostre cor.
Saltironant amb goig immens tan bella dansa,
el nostre cor sent jovenir,
repetim doncs, amb veu ben ferma,
juntes les mans sens defallir.
La sardana nostra dansa,
n’és la dansa de l’amor,
n’és la dansa catalana,
que enalteix el nostre cor. |
