| Lletra | Al compàs de la sardana
com somrius, noia gentil!
De la terra catalana
ets la rosa i ets l’abril.
Ai, quina lluna clara
que portes en els ulls!
Ai, qui pogués somriure
igual que somrius tu!
Ai, com saltironeja
el teu peu serafí!
Ai, com el vent esbulla
la gràcia del teu ris!
Dom la mà
per entrar a la dansa.
Dom la mà
i l’amor somriurà.
Cantem i dansem
i així reviurem;
la nostra dansa que rica serà.
I amb l’amor somriurà!
Es plaent a tu apropar-me
sense pena i sense abrulls!
Vull tenir-te i vull mirar-me
en les nines dels teus ulls.
Ai, quan et veig en somnis
quin somni més feliç!
Ai les paraules teves
com viuen dins de mi!
Ai quina llum que deixes
al defugir gentil!
Ai, vida dels meus somnis
quin somni més feliç!
Dom la mà
i honorem a la dansa.
Dom la mà
i l’amor somriurà.
Cantem i dansem
i així reviurem
la nostra dansa que rica serà.
I amb l’amor somriurà. |
