| Lletra | Curts:
Quin pom de dàlies ets Folgueroles
en el rosa del teu viure!
Et gronxen aires de terraroles
teuladers i rossinyols.
Ets de la plana el millor somriure
llum de pollancres, niuet de fades,
aigua de perles, nits encantades,
picardioses pels corriols.
Llargs:
El naixia el poeta en domassos del cel.
Avui encara passa cantusant ples carrers.
Dins l’esglèsia un silenci perfumat de codonys.
Espetec de geranis al defora, per tot.
Pels teus camps d’or i plata, trepadella ha florit.
El ballet et puntejen, quatre alzines, vuit pins.
Un pagès de pessebre embesteis feix i prat
m’he sentit la seva ombra al palmell de la mà.
Quan t’ensunyes et venten Pirineu i Montseny,
si t’estimes la lluna, t’agombola un estel.
Sant Francesc s’hi moria, oh quina olor de brull.
L’arc del cel engalana Sant Jordi i La Damunt
Se’t despenjen els núvols, a baranes de sol.
De puntetes camines pel batre del teu cor.
Acolora mansesa, rostoll noia brogit.
Ets com tota la Ombria o un raconet d’Asis.
Quin pom de dàlies ets Folgueroles!
Notes:
Folgueroles: Poble d’Osona, aprop de Vic, a on va neixer Mn. Cinto Verdaguer.
Terraroles: segurament un tipus d’ocell de terra
Teuladers: pardal (ocell de teulades)
Picardioses: amb picardia
Trepadella: planta lleguminosa de flors vermelles i amb molta flaire.
Ensunyes: engraixar-se
Agombola: acarícia
Sant Jordi de Puigseslloses: Capella amb un dolmen a Folgueroles
Santuari de la Damunt del segle XVII a Folgueroles
Mansesa: relatiu a manso |
