| Lletra | Deixa que et canti gaies lloances
i les escampi la rosa dels vents.
Deixa que et digui belles paraules
en les que expressi lo que el meu cor sent.
Arreu on passes portes la vida,
amb la constància del teu bon cabdal
i quan t’hi apropes un bes t’envia
la teva aimada Girona immortal.
El teu nom, fe i esperança
porta al noble camperol
que veu com tes aigües manses
de la terra son consol.
De la nostra terra catalana
que el regar-les amb tot el teu amor
dona els camps i l’horta més galana
recoberta sempre de verdor.
I al saltar ballant una sardana
dones llum i força per els rústics molins
on del blat es molt la rica grana
que es el pa dels teus estimats gironins.
I engarlanden els teus marges les vernedes
on et canta el rossinyol de dia i nit:
Oh, riu Ter!, per tu no passen les anyades
sempre ets jove, ple de vida i de vigor,
tot seguint el teu camí van abraçades
la bellesa, l’alegria i l’abundor.
I al deixar per acabar el teu viatge
de Setcases a Torroella de Montgrí
orgullosa, t’acolleix la teva mare
fen-te ofrena del repòs en l’infinit. |
