| Lletra | La nina dels ulls negres
donzella dels rínxols d’or
tu n’ets l’escarcellera
que guardarà mon amor,
seràs la llum divina
que guiaràs el meu destí;
apropa’t nina aimada
que jo de goig vull morir.
I tot cantant vull parlar-te...
.... d’amor.
Son tes mirades tot un estel
de modestes violes.
N’ets la papallona que voltant perfumada
n’esclates floretes del bosc.
Carinyosa, ta mirada,
carinyosa, el teu parlar,
n’és el to de la sardana
que ha nascut a l’Empordà
i és la joia més preuada
dintre el cor d’un català.
La donzella enamorada va entonant plena de joia.
N’és el cant de la florida Primavera
el foc viu de la rosella catalana
n’és la Pubilla
rica i galana
que en nostra terra
mai morirà.
I van cantant els aimants plens d’amor.
A la filla més humil de Catalunya
estimem-la tots plegats com a germana
pura i joiosa
besa les mans
i el cor
dels catalans. |
