| Lletra | L'amor, a la muntanya,
no es cansa d'estimar.
L'amor aquí no enganya,
com diu que enganya al pla.
Poncelleta closa,
frissant per ser rosa:
vine amb mi i reposa
damunt del meu cor.
Donzella estimada,
trista enamorada;
la que no és amada
d'enyorança es mor.
L'amor, a la muntanya,
no es cansa d'estimar.
No vingui gent estranya
per dur-nos baix el pla.
Minyó que m'enyores,
tu que m'enamores
i el meu pit arbores,
creient-te segur:
la gentil donzella,
no pensant en ella,
va tarnant-se vella
confiada en tu.
L'amor, a la muntanya,
no es cansa d'estimar.
L'amor aquí no enganya,
com diu que enganya al pla! |
