| Lletra | A la vorera de la serralada
de Collcerola, ben a prop del mar,
s’hi allotja un barri, clau de la contrada,
treballador i actiu com cap n’hi ha;
té un cel molt blau, amb núvols i orenetes,
curull de sol, flaire de ginestar…
És el nostre barri, xamós niu,
bressol, sopluig, vida i caliu
del progrés i el benestar!…
El barri de Roquetes
té uns fills excepcionals;
entre ells, una parella
que em té el cor segrestat!…
Són la Núria i en Carles
dansaires, peoners braus,
hereus d’una noble nissaga
de la Colla Lliris Blaus,
que obre camí dins la sardana
als joves de l’Amical…
Ja la cobla escampa el so;
el tible va repicant;
la moguda és de debò:
Núria i Carles, endavant!…
Dansem, amics, la sardana
fem l’anella tots plegats;
i vosaltres Núria i Carles
puntegeu-la de bon grat! |
