| Lletra | El bosc d’oliveres
que surt de les gleves
perfumades de ma terra
oferint-nos dels avis
la saviesa, avui oneja,
branques al vent,
com fa el nostre mar
sota el mestral.
I, quan oneja, sembla
que balli una sardana
sobre les aigües.
Al ritme modulat d’un flabiol
les oliveres formen
un gran cercle
homens i dones
els meus avantpassats
dansen junyits per un mateix vincle:
les oliveres esdevenen poble.
Al ritme modulat d’un flabiol
milers de mans ufanes
s’aixequen cap al cel
per invocar als deus
la pluja, el blat i el pa
dels nostres fills:
el ball rodó és contra el malefici.
A l’alba, quan la última
nota haurà tancat
dels vents el pentagrama,
una calma d’estranys
acollirà la llum del sol naixent:
les oliveres ens han deixat
com rastre l’esperança. |
