| Lletra | Alegres d’or porten gravades al cor la cançó.
Hem escampat el nostre cant per tots els racons,
com qui sembra grana sublim d’amor, llavor d’amistat.
El nostre cant és font d’amor i amistat!
Cinquanta anys fressant el camí,
avançant amb l’esperança ardent
d’arribar triomfants fins al cim
i albirar l’esplèndid horitzó.
I, esguardant la llum d’un sol albat,
admirar la plana als nostres peus
freturosos d’alegria i llibertat.
Ara és temps de batre el blat madur,
de cremar la palla i el rostoll,
fins que el fred de l’aspre hivern haurà minvat
i esclatarà, de bell nou, primavera radiant.
Si l’arada ja afeixuga el nostre braç,
si tenim el pas un xic més lent,
la vivor del nostre cant no cedirà,
símbol de la fe que ens mena.
Si la neu ha blanquejat el nostre cap,
la frescor no ens glaça el cor.
Deixarem un rastre tebi d’il·lusió:
bell testament d’Alegres d’or.
Com l’amor encèn la llar
el foc del cant arbora els nostres ulls.
Us el deixem com far que ha de guiar
el camí del jovent: testament d’Alegres d’or.
Quan la tardorada va guiant els camins
amb tons d’aram
i tots els castanyers fulguren d’or,
al rebost del nostre pit guardem
confitura casolana i vi novell,
la mel dels records de tot el que hem viscut. |
