| Lletra | Curts:
Volguessis ser-me més amic,
oh rosa de rialla avara!:
fulgura el sol i és fosca nit,
oh rosa, poncella encara!
Ai l’aire, l’aire, que és bonic,
quan volta desficiós de dansa
ai l’aire, l’aire alaferit,
gest esllanguit, cor bategant!
Mira, mira qui et riu amb neguit!
Clou els ulls, cor feliç, cor feliç!
Gira, gira, amor un, amor vestit:
captaire… ric de patir i gaudir;
lluny, i a prop, d’embogir per sentir
creixent galania al pit!
Llargs:
Roser, ma terra és flor d’airós roser:
hi és dolç el respirar
gentil país, gentil jardí olorós!
Sirenes i pastors flairen l’amor sentit.
Són ones les muntanyes;
i el prat, el mar, d’alè perfumat.
Oh vent, si més t’entretinguessis fóra el bes!
Oh flor, si un xic t’esbadellessis… fóra ric!
Anhel, anhel, arc tensat… plaent!
Llances, l’arquer distret
rosa d’amor al cor del vent atent!
Volten, i criden sense fi, terra i cel, que s’estimen.
Volten, i criden afamats i esclatant de vida.
Volten, i criden, que sang vol foc urgent:
que és foc la rosa closa, que és sang la pell del vent.
Volten, i criden, amb ferm vol sota el sol
que acarona aquest nostre obert país…
d’encís enyoradís. d’encís de paradís! |
