| Lletra | Curts:
Flor de la neu, Verge Maria,
oh lliri de la vall!
Muntanya avall,
tot l’any sentim la correntia.
Desglaç d’amor de la blancúria!
Tot convergeix en Vós.
Ramats, pastors
i pelegrins tots criden Núria.
Núria per Vós, Mare de Déu!
El cercle de muntanyes
té les entranyes
plenes del foc d’on neix la neu,
Flor de la neu, Mare de Déu.
Llargs:
I des dels cims us fan corona
dant-se les mans, sardanejant.
El vell Puigmal s’emociona
amb la tenora rutilant.
Tenora? Lliri? Qui diria
on és la cobla que sentim?
El contrapunt que s’inicia,
ve de l’entranya o ve del cim?
Mireu com salta el Finestrelles
per veure el lliri obert al sol!
sembla que arribi a les estrelles
amb l’espinguet del flabiol.
Enllà el Port d’Eina el braç estira
fins que ja troba el de Noufonts.
Mà dins la mà l’amor sospira:
el ball s’emplena de ressons.
Ressons que esclaten de dolçura
a la carena de Noucreus.
Nou creus? Nou cors? Cobla d’altura?
La Verge blanca, dolça i pura
ha concertat totes les veus. |
