| Lletra | Correm-hi, germans;
entrem-hi de pressa.
Donem-nos les mans!
Quan canta la tenora
sembla la veu del cor;
tan si riu com si plora,
parla sempre d'amor.
Té un no sé què que encanta,
com un perfum suau.
Quan amorosa canta,
un sentiment hi atrau.
Uns cops sembla de mare
que fa adormir l'infant.
Altres voltes forta ardència
d'un bell ritme palpitant.
Al so de la tenora
bateguen tots els cors,
que a son ritme s'enamora
qui desgrana bells records.
Quan tots formem rodona
i el contrapunt marquem,
teixint la gran corona
que per l'amor volem.
Amb les mans apretades
i el front ben enlairat,
de la dansa catalana
consagrem la majestat. |
