| Lletra | Anem a la plaça, anem a dansar
que ja les sardanes van a començar!
Anem-hi de pressa, anem-hi corrent
que amb delit s’hi aplega ja tot el jovent!
Anem, donzelletes, sens perdre un instant
que el flabiol alegre ja fila son cant
i la jovenalla es va donant les mans!
El sol es mira de dalt estant
com es van formant totes les rotllanes.
I el subtil ventet va acariciant
als dansaires tots, amb bes amorós.
I baix, molt baixet…
… i baix, molt baixet
rondina l’oreig…
… rondina l’oreig.
La plaça és curulla i va bressolant
i amb devot silenci va, lenta, oscil·lant
sota la règia moradença que va… venint.. venint..
El naixent crepuscle vespertí
va saludant als místics balladors
i pel cel van girant i ballant de joia
uns nuvolets petits, en santa germanor.
Lentament i per moments
es va deixondint el bosc
i la fosca, poc a poc,
amb ses remors
va apareixent.
I pel fons la lluna va somrient
tra-la-la, tra-la-la.
La plaça batega d’emoció
i poc a poc la dansa es va acabant
i al bosc proper el concert de la natura
amb sos sospirs sembla un cant de comiat
… i suaument sa melodia al cel va pujant! |
