| Lletra | Curts:
Vine amb mi dalt la muntanya, vine amb mi!
Trobarem un lloc soliu, batut pel sol;
t’omplirà tot tu l’olor suau de pi
enlairant-se plàcid i dolçament.
Amunt el cel es blau i clar,
Oh quin jorn per estimar
si vens amb mi,
cor que sospirant febrosament
no pots volar
perquè t’ofega el sentiment.
Llargs:
Dalt del cim, quan les orenetes
vinguin amb un xiscle bru,
mirarem com dansen lluny
fugint amb elles.
Mes, pensament que vola
retornarem, quan, cada dia
el jorn morent s’escola,
dessota del mantell consolador
d’aquella Verge que sospira;
la Verge d’ulls oberts, que mira
als llunyadants confins
i té damunt de pins
el Temple d’àngels serafins.
Anem als cims
anem a la muntanya,
cor no tinguis por,
el cel, si es blau no amaga abims.
Anem als cims!
Aixopluga el plor del rostre,
perquè això
és bell i acollidor.
Terranostra es,
com un cant encès,
himnes cantarem,
rotllanes farem
donant-nos les mans
com a germans.
Anem als cims
anem a la muntanya, cor
no tinguis por,
el cel, si es blau, no amaga abims.
Anem als cims!
al cim de Terranostra
mirant al pla tot es dansar, dansar. |
